24/1/2018 L’acció de plasmar determinats bocins de realitat en una fotografia sempre m’ha semblat una manera d’aturar-te en un temps, un espai i un instant determinats que tenen la capacitat d’atrapar-te i de connectar amb allò que la imatge té d’un mateix i de la seva memòria. Exercici que el dia a dia no ens permet fer gaire sovint i així, passa el temps fins que, un bon dia, t’adones que allò que fins fa poc era d’una manera ara és totalment diferent.
